dimecres, 4 de gener de 2012

La Generalitat Republicana 1931-1936


La República a Catalunya




La creació de la Generalitat republicana
           
            El triomf de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 va donar la victòria a l’ERC.  Coneguda la notícia de l’exili d’Alfons XIII, Lluís Companys va proclamar la República des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona. Unes hores més tard va ser Francesc Macià qui proclamà la República Catalana dins d’una Federació de Repúbliques Ibèriques.

Document: Text de la Proclamació de Francesc Macià
  
 Document: Vídeo de la proclamació de Francesc Macià


Al mateix temps a Madrid es proclama la República Espanyola.  El govern de la República, presidit per Alcalà Zamora, rebutja la proclamació federalista de Macià, i envia diversos ministres a negociar amb Francesc Macià. El 17 d’abril, Macià va renunciar a la República, però acceptà un autogovern a Catalunya que s’anomenaria Generalitat.            

            El primer govern de la Generalitat va estar format per ERC, USC, PCR i per la UGT, quedant a fora per voluntat pròpia la CNT.

Elaboració i aprovació de l’Estatut

            El govern de la Generalitat va convocar una assemblea de representants dels ajuntaments que fou l’encarregada de crear una ponència, on es representaven els principals grups polítics, que redactaria l’estatut.   

            El 1931 es va redactar l’avantprojecte d’Estatut, que rebia el nom d’Estatut de Núria. Es va demanar l’aprovació als ajuntaments de Catalunya i es va fer un referèndum en el què un 99% va votar que sí.

Però el procés d’aprovació de l’Estatut per part de les Corts va ser difícil i ple de problemes. En primer lloc calia elaborar i aprovar la Constitució de la República, i aquesta no era federalista, i a més es va desencadenar una forta campanya anticatalanista dels mitjans de comunicació de la capital com la del diari “El Imparcial” o d’intel·lectuals com Unamuno o Ortega y Gasset i de la pròpia dreta conservadora 

            Malgrat els inconvenients el 1932 s’aprova l’estatut d’autonomia, amb canvis profunds respecte a l’Estatut de Núria. L’intent de cop d’estat del general Sanjurjo va ajudar a accelerar l’aprovació per la necessitat d’assegurar-se la fidelitat dels catalans a la República.

            Les diferències entre l’Estatut de Núria i l’Estatut de Catalunya de 1932 eren evidents i notòries. En el primer Catalunya era un Estat federal i en el definitiu esdevenia una regió autònoma; a Núria es decidia la oficialitat de la llengua catalana i en el del 32 quedava assegurat el bilingüisme amb ser cooficial; el poder a Catalunya no emanava del poble català, sinó de la voluntat de les Corts espanyoles, i es negava la concessió d’una ciutadania catalana, ja que només s’acceptava la ciutadania espanyola. Catalunya no disposaria d’una hisenda pròpia.

Document: Text comparatiu de l'Estatut de Núria i el del 32

En l’Estatut de Catalunya es definien quines competències disposaria el govern de la Generalitat (Administració de la justícia i l’ordre públic, obres públiques, dret Civil i ensenyament) i quines restaven en mans del govern central (Defensa, Hisenda, política monetària, legislació laboral, relacions internacionals, aranzels i les relacions amb l’Església.)        

            Els problemes eren la manca de finançament, ja que el govern alentia les transferències i no havia possibilitat d’autofinançament. En el cas de l’ensenyament el problema estava en el fet que els centres públics existents van continuar depenent de L’Estat, la Generalitat havia de construir els nous centres.

        L’Estatut definia, també, els òrgans de poder de la Generalitat: el legislatiu corresponia al Parlament, l’executiu es componia pel president i el Consell Executiu, i el judicial corresponia al Tribunal de Cassació.



Document: VÍDEO_RESUM Els orígens de la Generalitat i l'elaboració de l'Estatut del 32 (desenvolupament del PPT)





Les etapes de la Generalitat



La 1a etapa: el període de Francesc Macià (1931-1933)



Macià fou el president d’aquesta etapa. Amb les eleccions al Parlament català de 1932 (20 de novembre), ERC havia enfortit la seva hegemonia amb una important victòria.

Aquest període vindrà marcat per una forta tensió social a causa de la crisi econòmica internacional que va provocar una forta agitació en el moviment obrer. Els efectes de la crisi es van concretar en un fort augment de l’atur i en una crisi financera encapçalada per la caiguda de la Borsa de Barcelona. Els conflictes laborals van augmentar considerablement, malgrat les bones relacions dels sindicats majoritaris (CNT –el sector més moderat-  i UGT) amb el govern català.

Dins la CNT hi havia diferències: Els moderats, anomenats trentistes (trenta dels seus representants signaren un manifest on s’exposava la necessitat de col·laborar amb els partits d’esquerres) i els Radicals (FAI) que proclamaven la insurrecció com a via per a fer una autèntica revolució social.

Un exemple de l’agitació obrera la trobem a l'Alt Llobregat a Fígols , Cardona i Sallent @ on es va proclamar durant una setmana el comunisme llibertari i els pobles estigueren controlats pels anarquistes.



També van haver problemes al camp:

El problema principal era el dels rabassaires @ (conreadors de vinyes) que tenien uns contractes d’arrendament de les terres anacrònics i perjudicials. Es defensaven a través de la Unió de Rabassaires @ . Per a solucionar aquest problema la Generalitat va fer la Llei de Contractes de Conreu @ , que donava més estabilitat als contractes d’arrendament i contemplava la possibilitat que els pagesos poguessin comprar la terra a preu de cost i a un llarg termini (s’aprova el març de 1934, en època de Lluís Companys). La Lliga i l’Institut Català de Sant Isidre (institució que aplegava la major part dels grans propietaris de terres de Catalunya), va denunciar aquesta llei davant el Tribunal de Garanties Constitucionals que la va declarar anticonstitucional.

Document: Text de la Llei de Contractes de Conreu del 1934

La 2a Etapa: el període de Lluís Companys (1933-1936)



Lluís Companys fou el president d’aquesta etapa. Macià va morir el Nadal de 1933 i fou substituït per Companys.
El 1934 van pujar al poder els conservadors de la CEDA i va esclatar la vaga i la revolta que va contagiar l’executiu català. A Catalunya la vaga general del 34 fou seguida malgrat l’actitud poc decidida dels sindicats. El govern de la Generalitat pretenia que no es produïssin actes violents i es va posar al capdavant. Companys es va enfrontar al govern central i a la CEDA i va proclamar l’Estat Català en el marc de la República federal Espanyola.

Document: Text Declaració de Lluís Companys el 6 d'octubre de 1934

Companys justificà l’aixecament del govern català: Era un acte de solidaritat amb les protestes d’arreu de l’Estat; una defensa de les conquestes assolides durant els primers anys de la República i una expressió de la lluita contra el feixisme.

 Vídeo sobre els fets del 6 d'octubre 




La resposta del govern central i de l’exèrcit fou ràpida i decidida: proclamaren l’estat de guerra. Amb certa facilitat frustrà l’intent insurreccional del govern català, ja que aquest no comptava amb un suport militar suficient (mossos d’esquadra) ni tampoc va rebre el suport de la CNT. El fracàs de la revolta fou ràpid i la rendició del govern de la Generalitat també. Els membres del govern van ser empresonats (Els membres del govern de la generalitat van ser jutjats i condemnats a trenta anys de presó), l’exèrcit ocupà el Parlament i es va suspendre l’Estatut. La llei de Contractes de Conreu fou anul·lada. La premsa fou severament censurada i els centres polítics van ser clausurats.

 l’abril de 1935 es va aixecar l’estat de guerra i es varen retornar els serveis de la Generalitat, a mans d’un governador general de Catalunya, Joan Pich i Pon (del partit Radical), que aviat es veurà implicat amb l’escàndol de l’estraperlo.

La manca de llibertats democràtiques i el paper ambigu de la Lliga tornà a inclinar la balança cap a les esquerres, que amb el Front d’Esquerres guanyaran les eleccions del 16 de febrer de 1936. La dreta s’havia agrupat en el Front Català d’Ordre (sota la direcció de la Lliga). Amb la victòria del Front d’Esquerres va tornar Lluís Companys i la Generalitat va ser restaurada.

Document: Vídeo sobre Lluís Companys 1933-1936




La 3a etapa: El govern del Front d’Esquerres (1936)



A Catalunya la coalició Front Popular va prendre el nom de Front d‘Esquerres (amb ERC com a partit més important).

El programa de la coalició es centrava en:

  • Defensa de l’Estatut i de l’autonomia.
  • Amnistia per als presos polítics
  • Reimplantació de les lleis que havien permès l’inici de les reformes socials abans de la revolució del 34.

La campanya electoral fou molt intensa, destacant la violència dels enfrontaments verbals i l’elevat grau de participació en els mítings electorals. La participació en les eleccions fou la més elevada del període, amb una clara victòria de la coalició d’esquerres que va permetre de dur a terme el programa electoral.

Amb el triomf del Front d’esquerres es viu a Catalunya un període d’una certa tranquil·litat (oasi català). Aquesta calma era deguda a l’acceptació dels resultats electorals per part de la Lliga Catalana. I al fet que Companys va renunciar a cap tipus de revenja pels esdeveniments anteriors.

Malgrat tot encara hi va haver importants vagues i alguns fets violents com l’assassinat dels germans Badia per part d’elements de la FAI-.

La recuperació de les llibertats va permetre que el moviment obrer es reestructurés. Es va crear el POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista) el 1935 (d’ideologia antiestalinista). Tant el POUM com la CNT mostraren el seu antifeixisme i la seva voluntat autonomista, però rebutjaren la col·laboració amb ERC i els partits burgesos.

El 1936 es creà el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), partit comunista de tendència estalinista, que sí que col·laborarà amb ERC.

Però l’ambient de normalitat política i institucional no fou general. L’escletxa oberta entre dretes i esquerres i els problemes polítics i socials que restaven sense resoldre. Això provocarà la Guerra Civil del 1936.



Document: VÍDEO-RESUM Les etapes de la Generalitat






L’obra de la Generalitat



Un cop aconseguida la recuperació de l’autonomia política, la Generalitat de Catalunya inicià una important tasca de modernització del país. Les reformes destacaven en tots els àmbits on la Generalitat tenia competències.



L’educació i la Cultura:



El 1931 es va formar el Consell de Cultura de la Generalitat amb l’objectiu de crear institucions d’ensenyament, establir plans d’estudi i potenciar tots els organismes relacionats amb la cultura.

Pel govern català era essencial estendre la Escolarització pública i laica per tot el territori i l’adopció de plantejaments renovadors en l’àmbit pedagògic que ja s’havien estès des de principis de segle:



    • S’implantaren les escoles mixtes, amb un sistema coeducatiu (igual valors nens i nenes) que dignificava l’educació de les nenes.
    • Es reformà l’Escola Normal ( on es formava el professorat )
    • Es creà el sistema de l’Institut-Escola @ (organització de l’ensenyament secundari), molt influenciat per l'experiència de la Institución Libre de Enseñanza i de la renovació pedagògica de la República espanyola (vídeo).
    • Es crea la Universitat Autònoma de Barcelona (1933)
    • Es crearen les Escoles de Treball (formació professional avançada)



Altres disposicions ajudaren a millorar el sistema educatiu: S’iniciaren les colònies d’estiu i es construïren biblioteques populars, complementades amb les biblioteques ambulants (fer arribar la cultura a tot arreu). Es va elaborar la Llei de protecció del patrimoni artístic i cultural. Es regulà l’ensenyament del català i en català



La política social i sanitària:



  • El Parlament creà l’Institut contra l’Atur Forçós, que intentava lluitar contra la desocupació.
  • En l’àmbit de la joventut es van potenciar les Cases de Joventut (espais d’oci) i es va concedir drets civils a partir del 21 anys.

·         Pel que fa a la dona la Generalitat buscà millorar les seves condicions de vida. Amb la Llei Catalana sobre la capacitat Jurídica de la Dona i els Cònjuges eliminava el principi d’autoritat del marit i establia la igualtat entre els cònjuges.

·         Es va aprovar la Llei del Divorci i s’abolia la distinció entre fills legítims i naturals, es va despenalitzar l’adulteri i es permetien els matrimonis civils.

·         Pel que fa a l’assistència sanitària: es van construir hospitals comarcals i s’impulsaren campanyes de vacunació, fent grans esforços per a controlar malalties com el paludisme.

·         La sanitat també va tenir molta cura per les dones. Es remodelà la Casa de Maternitat.  Una iniciativa molt avançada fou el Decret d’Interrupció Artificial de l’embaràs (autoritzava l’avortament en alguns casos). Fins i tot es regulava la prostitució (amb l’objectiu de lluitar contra les malalties venèries, així com amb la intenció de rehabilitar social i moralment a les prostitutes)





La divisió comarcal

La generalitat encarregà als geògrafs Pau Vila i Josep Iglésies l’elaboració d’una nova divisió territorial de Catalunya. Es va intentar d’utilitzar les comarques naturals, segons el sentiment de pertinença a un territori.           



Per a realitzar la divisió es va passar un qüestionari a tots els ajuntaments on es preguntava: A quina comarca creien que pertanyien i a quin mercat anaven a comprar.



Catalunya va quedar dividida en 38 comarques i 11 vegueries.

1 comentari:

HEROES ha dit...

Armand segons la enciclopèdia

( http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0028355 )

les eleccions del 16 de febrer van ser el 1936 no el 1934 com dius a la pàgina bloc.

fins dilluns!

Arxiu del blog